Els nostres companys Josep Micó i Abel Dávila ens han regalat un parell de textos per a celebrar el Dia de la Dona.
Ací va el poema de Josep:
A totes les trinxeres
Com les onades de la mar
que la platja cada dia amaren,
així de les dones els diaris combats
no han renunciat a cap tendresa
i han fet seues totes les estreles,
i malgrat antics papers assignats
d´humiliant feminitat unívoca
no finiran urgències de llibertats,
de reclamacions ben remotes.
Demoliran el mur domèstic
que les empresona de segles
a l´ombra àrida de la història,
on dramatitzen mutilades
la feminitat raptada pel mite.
És com una pluja persistent que ompli
el riu de l´aigua de tots els barrancs,
esborra la foscor dels humans
i arriba igual a totes les trinxeres.
Com les dones, que algun dia, obtindran
la perfecció del vol.
Com les onades de la mar
que la platja cada dia amaren,
així de les dones els diaris combats
no han renunciat a cap tendresa
i han fet seues totes les estreles,
i malgrat antics papers assignats
d´humiliant feminitat unívoca
no finiran urgències de llibertats,
de reclamacions ben remotes.
Demoliran el mur domèstic
que les empresona de segles
a l´ombra àrida de la història,
on dramatitzen mutilades
la feminitat raptada pel mite.
És com una pluja persistent que ompli
el riu de l´aigua de tots els barrancs,
esborra la foscor dels humans
i arriba igual a totes les trinxeres.
Com les dones, que algun dia, obtindran
la perfecció del vol.
Ací teniu el relat d'Abel:
No hay comentarios:
Publicar un comentario