VA PER TU, MARE!
S´aferrava a aquell paper com a un amulet, i sense que ningú s´adonara el va estendre davant d’ella, allisant-lo, observant les fosques taques que al seu dia van ser roges.
Sense necessitat de llegir les paraules escrites que se sabia de memòria, que sa mare mai va poder desxifrar per no saber llegir, i que, de totes maneres, no li havien servit de res, excepte per a donar a la seua filla el coratge d´aprendre, va colpejar amb el martell la taula mentre pensava: “va per tu, mare”, i es disposà a pronunciar la seua primera sentència judicial.
Sense necessitat de llegir les paraules escrites que se sabia de memòria, que sa mare mai va poder desxifrar per no saber llegir, i que, de totes maneres, no li havien servit de res, excepte per a donar a la seua filla el coratge d´aprendre, va colpejar amb el martell la taula mentre pensava: “va per tu, mare”, i es disposà a pronunciar la seua primera sentència judicial.
2 comentarios:
M'agrada moltíssim la força del teu relat, con resols en unes poques línies alló que vols transmetre.
C.V.
Em va agradar molt este microconte.
Em sembla molt valent tot el sacrifici que va fer esta dona per anar al cole.
Vull pensar que esta història és vertadera.
I va poder fer realitat el seus somnis.
Publicar un comentario