viernes, 10 de junio de 2011
jueves, 9 de junio de 2011
martes, 31 de mayo de 2011
Visita al Centre del Carme
Josep Micó, finalista dels premis literaris "La rosa de paper"
Presentación del libro "Un clásico perfil" del poeta Manuel Giménez
"Home", la película de la tierra

Home significa Hogar en Inglés.
Cada uno de nosotros tenemos un hogar particular, pero por extensión el HOGAR de la especie humana es el Planeta Tierra, el único planeta en el que sabemos que nuestra especie tiene las condiciones para vivir. Y que debemos mantener en esas condiciones para que puedan habitarlo las generaciones futuras.
Si te preocupa el Medio Ambiente.
Si te gusta estar enterado de cómo respetarlo y cuidarlo.
Si quieres saber las agresiones que padece.
Si te gusta entender todo eso del cambio climático.
Si quieres ver imágenes impactantes de la Naturaleza
Si quieres hablar con conocimiento sobre todos estos temas.
NO DEJES DE ASISTIR EL PRÓXIMO VIERNES A LAS 9:30 EN NUESTRA ESCUELA A LA PROYECCIÓN DE LA PELÍCULA HOME, LA PELÍCULA DE LA TIERRA.
Te esperamos
Cada uno de nosotros tenemos un hogar particular, pero por extensión el HOGAR de la especie humana es el Planeta Tierra, el único planeta en el que sabemos que nuestra especie tiene las condiciones para vivir. Y que debemos mantener en esas condiciones para que puedan habitarlo las generaciones futuras.
Si te preocupa el Medio Ambiente.
Si te gusta estar enterado de cómo respetarlo y cuidarlo.
Si quieres saber las agresiones que padece.
Si te gusta entender todo eso del cambio climático.
Si quieres ver imágenes impactantes de la Naturaleza
Si quieres hablar con conocimiento sobre todos estos temas.
NO DEJES DE ASISTIR EL PRÓXIMO VIERNES A LAS 9:30 EN NUESTRA ESCUELA A LA PROYECCIÓN DE LA PELÍCULA HOME, LA PELÍCULA DE LA TIERRA.
Te esperamos
viernes, 20 de mayo de 2011
jueves, 19 de mayo de 2011
viernes, 22 de abril de 2011
Microrrelat de Mª José Llabata (segon premi en valencià)
Les trenesLa iaia em pentinava les trenes mentres el meu germà bessó plorava davall la taula, els meus pares discutien a la cuina.
-A la vesprada vindran a pel xic, ja ho saps…, el porten a l’escola…, només un any, -deia ma mare.
-Ja t’he dit que no, - cridava mon pare- el xic no té molt de trellat es queda aquí, amb mi, a la fusteria, aprendrà l’ofici.
Es va fer un silenci dolent, i la iaia ens mirava a tots, sense dir res.
De sobte, mon pare em féu un petó molt fort i agafant al xic pel braç isqueren de casa.
Tot seguit, ma mare em va tallar les trenes.
miércoles, 20 de abril de 2011
martes, 19 de abril de 2011
Microrrelat d' Amparo de la Torre, guanyador de la categoria "primers escriptors"

VIVENCIAS DE UNA CHICA DE PUEBLO
Julia nació en un pueblo rural de Cuenca, en una familia humilde. Cuando todavía era una niña, murió su madre y sus familiares, por necesidad, la tuvieron que poner a trabajar de niñera y no pudo ir al colegio.
Pasaron los años, y se casó, tuvo hijos, los crió, les dio una educación, y ya mayor se planteó realizar el sueño de toda su vida: aprender a leer y a escribir. Fue al colegio de adultos. Cuando ya sabía leer y escribir, descubrió otro mundo, del que había estado viviendo fuera de él mucho tiempo.
En la actualidad, se siente tan feliz de haber podido realizar su sueño, que contagia.
Microrrelat d' Enrique Mascarell, segon premi del concurs (en castellà)

POR FIN LA ESCUELA
Aquella mañana Violeta se levantó, se diría que mientras se vestía coqueteaba. Momentos después, tranquilamente, se acercó a ese rincón de la habitación, depositó un poco de agua en la palancana que tenía sobre ese lavabo de hojalata. Parecía que no tenía prisa, era la primera y su premio era el poder lavarse con el agua limpia, agua que después utilizarían su padre y sus hermanos, pues escaseaba.
La felicidad era que ese día llegaba al pueblo un maestro, por fin el pueblo tendría escuela y ella con once años era una de las agraciadas, pero cuando se levantó su padre y preparó los desayunos, Violeta despertó.
Lavó y vistió a sus tres hermanos, como todos los días, pues eran huérfanos. Ella se encargaba de estos y de las tareas de la casa, mientras su padre trabajaba.
Microrrelat de Carmen Veres, guanyador del concurs (en castellà)

El “Cole”
-¡Tengo que ir al “cole”!
Y María sonreía cada vez que lo decía.
-¡Tengo un montón de deberes!
Y María volvía a sonreír al decirlo.
Le encantaba ir a la escuela y esos pequeños detalles que se la recordaban: el aroma del lápiz cuando le sacaba punta, el olor de los libros nuevos, los bolis de tres colores que utilizaba para subrayar...
- Mañana tengo un examen...
Y no podía evitar esas mariposas que le cosquilleaban en el estómago y el susto que le entraba al recordarlo...
- Mamá, si apruebas mañana el examen de mates... ¡te llenamos de besos!
Y María volvía a sonreír feliz de poder ir al “cole” por fin a la vejez.
-¡Tengo que ir al “cole”!
Y María sonreía cada vez que lo decía.
-¡Tengo un montón de deberes!
Y María volvía a sonreír al decirlo.
Le encantaba ir a la escuela y esos pequeños detalles que se la recordaban: el aroma del lápiz cuando le sacaba punta, el olor de los libros nuevos, los bolis de tres colores que utilizaba para subrayar...
- Mañana tengo un examen...
Y no podía evitar esas mariposas que le cosquilleaban en el estómago y el susto que le entraba al recordarlo...
- Mamá, si apruebas mañana el examen de mates... ¡te llenamos de besos!
Y María volvía a sonreír feliz de poder ir al “cole” por fin a la vejez.
Microrrelat de Mª José Fernández, guanyador del primer premi (en valencià)

VA PER TU, MARE!
S´aferrava a aquell paper com a un amulet, i sense que ningú s´adonara el va estendre davant d’ella, allisant-lo, observant les fosques taques que al seu dia van ser roges.
Sense necessitat de llegir les paraules escrites que se sabia de memòria, que sa mare mai va poder desxifrar per no saber llegir, i que, de totes maneres, no li havien servit de res, excepte per a donar a la seua filla el coratge d´aprendre, va colpejar amb el martell la taula mentre pensava: “va per tu, mare”, i es disposà a pronunciar la seua primera sentència judicial.
Sense necessitat de llegir les paraules escrites que se sabia de memòria, que sa mare mai va poder desxifrar per no saber llegir, i que, de totes maneres, no li havien servit de res, excepte per a donar a la seua filla el coratge d´aprendre, va colpejar amb el martell la taula mentre pensava: “va per tu, mare”, i es disposà a pronunciar la seua primera sentència judicial.
jueves, 14 de abril de 2011
Celebració del Dia del Llibre
El proper dilluns 18 d'abril i a les 19:00 hores celebrarem el Dia del Llibre. Els actes previstos són els següents:
Fira d'intercanvi de llibres. Si vols, pots portar un bon llibre dels que t'hagen agradat per tal d'intercanviar-lo per un altre que siga del teu interés.
Comentari de la novel.la "Les ratlles de la vida" de Raquel Ricart. Comptarem amb la presència de l'autora.
Lliurament del premis del concurs de microrrelats.
Berenar. Si vols, pots portar alguna cosa per a compartir.
viernes, 1 de abril de 2011
Passeig pel riu Túria
Intercanvi de llibres per a celebrar el Dia del Llibre
Suscribirse a:
Entradas (Atom)












