Poema de Josep Micó

TEMPS

Botxí implacable
de la joventut invencible,
rent invisible
que madura la vida.
Veloç com la llum,
transportes la infància
a les absoltes en un somni quimèric.

Força persistent
que mai no es deté
ni recula.
No tens rostre
però deixes marques indelebles.
Converteixes només en records,
tristos o alegres,
tota una vida.

Tots els imperis
i les vides més il·lustres
han sucumbit davant teu.
Com aquestes també el cosmos
es rendirà al teu domini.

Res no s’escapa, sembla,
al teu poder intangible.
Per on tu passes
tot són cendres.

Josep Micó