Com he dit era el mes de maig, i aquell dia-era dimarts-, em va despertar el telèfon quan a penes passaven cinc minuts de les set del matí.
-Miquel acabe de trobar un mort-era la meua germana qui parlava.
-Què dius ara?-contestí ensonegat.
-Com t’ho dic. El tinc ací davant, estés a terra.
-I com saps que és mort? Avisa una ambulancia.Corre!-i esperava acabar la conversa amb aquella frase per tornar cap al son reparador.
-Ací ja no cal cap ambulancia. T’assegure que és mes mort que Tutankamon. I encara et diré més: m’hi jugaria alguna cosa que aquest xicot ha estat assassinat. Com comprendràs, si m’haguera trobat un mort més natural no t’hauria despertat. Ja sé com t’agrada matinar.
-Vinga, Neta –vaig dir una mica més despert- Calma’t, dis-me on eres.
- Com que on sóc? Al sindicat¡ Hi treballe cada dia, recordes? Netege la quarta planta d’aquesta casa. Sóc la dona de fer feines. Assumpta Falcó, la teua germana!
-No cal que em crides, i no et poses nerviosa. Has critat la policia?
-No estic nerviosa i no he avisat ningú. Fa un quart d’hora que sóc ací. Quasi sempre sóc la primera que arriba de matí. He entrat al garatge i he aparcat. He pujat directament amb l’ascensor fins a la quarta planta i me n’he anat de pret als lavabos : tinc una cambreta per a guardar les meues coses, vull dir les eines de treball. Així que…
…He ober amb la meua clan mestra, i només entrar m’he trobat un xicot mort, un desconegut. I puc assegurar-te que aquest no s’ha mort d’un atac al cor…
-Miquel acabe de trobar un mort-era la meua germana qui parlava.
-Què dius ara?-contestí ensonegat.
-Com t’ho dic. El tinc ací davant, estés a terra.
-I com saps que és mort? Avisa una ambulancia.Corre!-i esperava acabar la conversa amb aquella frase per tornar cap al son reparador.
-Ací ja no cal cap ambulancia. T’assegure que és mes mort que Tutankamon. I encara et diré més: m’hi jugaria alguna cosa que aquest xicot ha estat assassinat. Com comprendràs, si m’haguera trobat un mort més natural no t’hauria despertat. Ja sé com t’agrada matinar.
-Vinga, Neta –vaig dir una mica més despert- Calma’t, dis-me on eres.
- Com que on sóc? Al sindicat¡ Hi treballe cada dia, recordes? Netege la quarta planta d’aquesta casa. Sóc la dona de fer feines. Assumpta Falcó, la teua germana!
-No cal que em crides, i no et poses nerviosa. Has critat la policia?
-No estic nerviosa i no he avisat ningú. Fa un quart d’hora que sóc ací. Quasi sempre sóc la primera que arriba de matí. He entrat al garatge i he aparcat. He pujat directament amb l’ascensor fins a la quarta planta i me n’he anat de pret als lavabos : tinc una cambreta per a guardar les meues coses, vull dir les eines de treball. Així que…
…He ober amb la meua clan mestra, i només entrar m’he trobat un xicot mort, un desconegut. I puc assegurar-te que aquest no s’ha mort d’un atac al cor…
No hay comentarios:
Publicar un comentario