No és per posar-se nostàligic, però de tant en tant no està malament comprovar com ha passat el temps. Escriu un xicotet text on deixes constància d´eixe pas del temps. No oblides usar l´imperfet d´indicatiu. Pots començar de la següent manera: "Abans la vida al meu poble era molt plàcida: els xiquets podien jugar al carrer sense por a ser atropellats, les portes de les cases estaven smpre obertes, la gent sempre es saludava quan es trobava..." o "Abans les faenes domèstiques eren molt dures, no existien invents com ara la rendadora...". 
jueves, 25 de marzo de 2010
El pas del temps
No és per posar-se nostàligic, però de tant en tant no està malament comprovar com ha passat el temps. Escriu un xicotet text on deixes constància d´eixe pas del temps. No oblides usar l´imperfet d´indicatiu. Pots començar de la següent manera: "Abans la vida al meu poble era molt plàcida: els xiquets podien jugar al carrer sense por a ser atropellats, les portes de les cases estaven smpre obertes, la gent sempre es saludava quan es trobava..." o "Abans les faenes domèstiques eren molt dures, no existien invents com ara la rendadora...". 
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
9 comentarios:
Avans,la platja de la Malva-rosa estava molt bruta,hi havia muntayes d´árena i arbustos,però a mi m´ágradava molt.Anava amb els meus pares i les meues germanes.
Chus.
jo on vaig nàixer la vida ha canviat molt, abans tot era diferent a l`hivern oloraves a les nits la llenya de les cases que utilitzaven per calfar-les y era molt màgic en notar el fred que arribava , a la primavera es sabia simplemet si ets fitxaves a les flors del ametllers que hi havien al costat de casa, ara ja no hi a cap, tot ha canviat però el record de totes les coses que hi havien no s´ oblidaran en el meu record.
G.E.P.
Abans el port de València era diferent i mes entranyable.
Tènia espais amplis per a passejar o fer esport, amb la familia podies veure com arribaven els vaixells de
passagers, fins i tot tènies l´oportunitat d´anar a la llotja per veure la subhasta de peix.
Tot açò ha desaparegut amb l´arribada de les regates. Hi ha uns blocs de ciment que aqueix és una nosa.
Val la pena tant canvi?
A.M
Abans al meu carrer era tot molt diferent,el carrer estava fet de adoquins i quan passàven el cotxes feien un soroll molt peculiar,enfront de la meua casa hi havia una caseta de gelats que abans eren molt més gustosos que ara com tots el menjars que abans m´agradaven molt més que hui en dia.
EL PAS DEL TEMPS
ABANS LA VIDA AL MEU CARRER ERA MILLOR QUE ARA. PODIEN JUGAR A LA PILOTA,CORRER,ANAR EN BICICLETA,SENSE PERILL DE RES PER QUE HI HAVIA MOLT ESPAI LLIURE,TAMBÉ HI HAVIA CAMPS DE TARANGER ON ANÁVEM A MENJAR TARONGES TAMBÉ HI HAVIA MOLTA NATURA FINS I TOT CONILLS CORREGUENT EN LLIBERTAT PERO ARA L´HAN DESTRUIT TOT PERQUE PEER HAI PASARA EL AVE.
Abans les faenes domèstiques eren molt dures, no existien invents com ara la rentadora i la gent tenia que rentar la roba amb les mans,no hi havia aspiradores, microones,rentavaixelles, ni tants altres màquines i productes que ara fan les faenes mes fàcils.
Al meu poble,antigament, quasi no hi havia de res per als jovens,i per això quasi tot el mon s'anava fora.
Hui en dia,ja hi tenim de tot.
Avans no teniem casa de cultura,ni piscina,ni parcs,ni casa de la joventut,ni tan sols hi havia un asil per als avis.
Pero això,hui per hui, gràcies al poble,totes eixes coses han canviat.
FJSL.
El pas del temps en fa recordar, que quan anava al col.legi, creuavem un camì de tarongers.Anàvem sempre pel camì que, hui tè una rotonda i edificis, fins i tot un supermercat. Això es el pas del temps, tot canvìa. P.L
Quant jo anava a l'escola no era com ara ,abans només mirar al mestre ja et ficaves a tremolar . A mi mai em va pegar ningú (era molt bona xica)pero si que vaig vore com a mes d'un li donavem un parell de coques, amb la retgla a la ma o ficar algú cara la paret en genolls per no fer els deures. Quina por pasaven, ara son els mestres els que pasen por.
En aquells temps es donava mes importancia a pregar que a cualsevol altra cosa. Pregavem a l´entrada, a l`eixida tots els dies i els divendres per la vespra pregavem el rosari, encara que el passavem be per la fila del final, en ma casa estava prohibit ¡que contradicciò!. A l'hora de la gimnasia les xiques es quedavem a classe bordando (l'ajuar dien) mentres veien als xics per la finestra jugant o correguent...
Que temps aquells.
Publicar un comentario