martes, 19 de abril de 2011

Microrrelat de Carmen Veres, guanyador del concurs (en castellà)





El “Cole”

-¡Tengo que ir al “cole”!
Y María sonreía cada vez que lo decía.
-¡Tengo un montón de deberes!
Y María volvía a sonreír al decirlo.
Le encantaba ir a la escuela y esos pequeños detalles que se la recordaban: el aroma del lápiz cuando le sacaba punta, el olor de los libros nuevos, los bolis de tres colores que utilizaba para subrayar...
- Mañana tengo un examen...
Y no podía evitar esas mariposas que le cosquilleaban en el estómago y el susto que le entraba al recordarlo...
- Mamá, si apruebas mañana el examen de mates... ¡te llenamos de besos!
Y María volvía a sonreír feliz de poder ir al “cole” por fin a la vejez.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Hem de dir que el teu microrrelat m,ha agradat molt. Em recorda la meua infantesa i que és com la vida mateixa.

Anónimo dijo...

M'ha agradat molt perquè veig que és molt sensible i fa que pensar.Mai és tard per arribar a on vols.

Anónimo dijo...

M' ha agradat molt perquè està ben escrit, quan comença sembla que estiga parlant d' una xiqueta i després em porte la sopresa de què és una dona major.

Anónimo dijo...

El microrrelat de " el cole " m'ha agradat molt. Carmen ha relatat molt bé la il.lusió que se sent en anar al cole per primera vegada.
Felicitats Carmen.