Microrrelat de Mª José Llabata (segon premi en valencià)

Les trenes

La iaia em pentinava les trenes mentres el meu germà bessó plorava davall la taula, els meus pares discutien a la cuina.
-A la vesprada vindran a pel xic, ja ho saps…, el porten a l’escola…, només un any, -deia ma mare.
-Ja t’he dit que no, - cridava mon pare- el xic no té molt de trellat es queda aquí, amb mi, a la fusteria, aprendrà l’ofici.

Es va fer un silenci dolent, i la iaia ens mirava a tots, sense dir res.

De sobte, mon pare em féu un petó molt fort i agafant al xic pel braç isqueren de casa.
Tot seguit, ma mare em va tallar les trenes.