Aunque siempre ha estado presente en la literatura universal, el amor ha vuelto como protagonista o coprotagonista de la narrativa del siglo XXI (como ya lo analizó Babelia en junio pasado). Una temática que da pie, y ahora vamos a aprovechar la complicidad de la celebración comercial del dichoso día de San Valentín, para rescatar algunas de las historias de amor de la literatura menos conocidas o famosas pero que merecen estar en el olimpo de las grandes junto a Romeo y Julieta, La celestina, Cumbres borrascosas, Primer amor, Madame Bovary, El gran Gatsby, El fin del romance, El buen soldado, La casa de las bellas durmientes, Rayuela o El amor en los tiempos del cólera.De Papeles perdidos, el blog literario de Babelia.
Quines històries d´amor coneixes que valguen la pena ser llegides?
8 comentarios:
Yo recomiendo,Shosha de Isaac Singer,lo leí hace mucho tiempo,me parecio una historía de amor muy especial.
chus
"MAL DE PIEDRAS" de Agus Milena. Es una historia de amor y compenetración de dos seres, que saben que no pueden vivir juntos, pero lo que ellos sienten, uno hacia el otro, no lo puede borrar la distancia.....
Vale la pena leerlo y es corto
c.l.f.
jo vos recomane una pel.lícula molt interessant es va rodar al anys setanta i per u dels millors directors del meu món.
Amor entre dones.
Les amargues llágrimes de Petra vont Kant.
Rainer Werner Fassbinder
Vos vull recomanar el film "Quan un Home Ama a una dona". Els protagonistes són: Andy García i Meg Ryan. Conta la història d´ una parella que té una bona vida, fins que una addicció es fica a les seues vides. En aquesta història, l´amor es l´únic que et pot ajudar.
Jo recomane la història d´ un amor que va tindre un final molt tràgic . És la història de Tirant lo Blanc i Carmesina del llibre Tirant lo blanc de Joanot Martorell.
M.A.A.M
Vos invitaria a visitar Capitania General. Està a la plaça de Tetuán nº22. L´església és preciosa,l´entrada és possible si portes un passe especial per a grup.
El primer que podrien vore és un mite, l´estàtua de Franco. La temen molt Té jardins, claustres passadisos,salons etc Una persona del recinte és l´encarregada d´ explicar tots els recorreguts.
La primera vegada que vaig veure aquesta pel.lícula va ser en el cine ja fa deu o dotze anys. Ja aleshores em va sorprende la seua vehemència i força. Ara, més de deu anys desprès, amb l´ experiència afegida pense que la primera sensaciò era correcta. Perquè mon pare tracta de la família, de com funciona desprès de la irrupció de la malatia, de com funcionen les relacions intergeneracionals, de com afecta el pas dels anys i la vellesa a cadascú del grup i al grup
en el seu conjunt i de com s'integren els metges i els hospitals en tot eixe escenari. Ara m´ he donat compte escrivint tot això que el director va escriure el guió basant-se en una nove.lla del mateix títol de William Wharton. No sé com serà la novel.la, el que sí sé és que si alguna cosa m´ impacta d´ esta història és l´ aspecte audiovisual, com el que es conta es multiplica per la força de la imatge, aconseguint que l´espectador es commoga. Així, quan el personatge interpretat per Kathy Baker li diu al seu germà, encarnat per Ted Danson, la frase de “papá s´ ha fet vell, John”, l´observador s´ emociona en recordar la figura d´ eixe pare (Jack Lemmon) recent alçat del llit , amb el pèl despentinat, observant-se a l´espill del quart de bany mentre la seua mà tremolosa intenta decidir quin dels estris que té davant és el reaspall de dents. En fi, una història intensa i vertadera en la que molts reconeixerem fragments de la nostra biografia, de la dels nostres pares i estimats i la dels nostres pacients.
Bé tènia dubtes sobre que pel.licules d´amor poder recomanar i al final m´he decidit per "El estany daurat" de Henry Fonda i Katharine Hepburn. Si teniu l´oportunitat de veure segur que vos agradarà.
A.M
Publicar un comentario