Trini Martín (alumna del GES 2 Vesprada) és la guanyadora del concurs literari d'aquest anys en la modalitat en valencià. Ací tens el text complet.
EL VIATGE
Plou. La menuda marjal rep amb alegria les primeres pluges de la primavera. Contemple la boira dominant una mar agitada i grisa i et recorde començant a caminar impulsada pels murs espirituals de l’arquitecte boig i la força de les runes romanes. Els mateixos núvols amenaçants t’esperaven darrere la primera revolta i el ponxo groc semblava insuficient. Les primeres passes, però, són alegres, estaves confiada en les teues forces.
El camí està ben marcat amb les parades necessàries i els senyals justos. Així ha estat la teua vida, una successió d’estacions on has hagt d'aturar-te durant un temps a atendre i acompanyar els teus. Unes etapes que et llancen a noves destinacions. Ara trobes companys durant unes hores formant un grup que es fa i es desfà amb naturalitat donant-te part del seu esperit i regalant-los part del teu amb confidències que no tindries dins del teu món. Vas trobant personatges que et van sorprenent i enriquint i et preguntes què espenta un homenet a viure en la muntanya esperant per a ajudar durant uns breus instants a persones que mai més tornarà a vore? Tal vegada buscant la resposta camines.
Anhelaves que els dies passaren amb rapidesa i ara que albires les torres no pots creure que s’acaba. Baixes la darrera costera i t’endinses pels carrers. Ja no pots subjectar les llàgrimes per més temps; estàs arribant a la meta i et falta l’alé no per l’extraordinari esforç sinò per la tremolor interior que et produeix l’emoció del final de l’aventura.
Vull tornar. No sé quan ho faré però vull tornar per a deixar al cim de la muntanya el dolor íntim que m’acompanya i llançar junt a les pedretes que duré de casa totes les pors i negativitats que m’envolten i poder iniciar l’última part del meu camí amb pau i llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario