Segon premi concurs de relats (en valencià)

Pablo Moreno Jiménez (GES 2 Vesprada) ha obtingut el segon premi del concurs de relats d'enguany en la modalitat en valencià. Ací el tens:

VIATGE AL PARADÍS

Havia pres la decisió d´emprar els meus estalvis per a invitar a la meua família a fer un creuer per mar fins al Paradís, un hotel de deu estrelles a una illa llunyana del mateix nom.

Vaig anar a una agència de viatges a comprar els bitllets i reservar l’hotel.

Quan s’acostava el dia d’eixir prepàrarem les maletes. Anàrem al port. Allí estava atracat un gegant transatlàntic. Hi havia molta gent esperant. A mamà li va entrar por al vore aquell vaixell que semblava el Titànic però a mi em va entrar alegria. Tardàrem una hora en arribar als camerinos. Quan va salpar el barco, la ciutat es feia més xicoteta a poc a poc, fins que al nostre voltant no es veia sinó aigua.

Durant el trajecte vaig conèixer Arantxa, una xica rossa de vint anys, amb qui vaig anar a tots els llocs del barco, com la discoteca.. Estàvem molt a gust tots junts, perquè amb el temps arribaríem a ser nuvis i ens casaríem.

Quan arribàrem a l’illa Paradís, Arantxa va demanar els seus pares per restar amb nosaltres i vam estar tot el temps junts.

L'illa estava tota envoltada d’una llum grana i una agradable olor a vegetació. Aleshores començàrem a ocórrer coses ben estranyes, La meua àvia va rejovenir i feia esport tots els dies a la platja: nadava,corria... A mon pare li va tornar a eixir pèl en la calba i a ma mare li desaparegué la panxa. Els meus germans es tornaren “carinyosos”. Però la sorpresa me l’enduguí jo en vore´m en el espill de la cambra de bany de l’hotel: la camiseta se m’havia quedat gran i en alçar-la vaig descobrir tabletes com un Apol•lo, però veia borrós fins que em vaig llevar les ulleres.

Vaig fer un passeig per la platja amb Arantxa qui em besà les tabletes perquè pareixien de xocolate.

Els dies eren immensament llargs i teníem temps de fer moltes coses.

En arribar l´hora de tornar ningú no es volia anar-hi. Mon pare es preguntava si es tornaria calb de nou, però allí cada dia era més jove i vellut.

Com que tots estàvem tan contents decidírem quedar-nos per a sempre al Paradís.